El currículum de la matèria Cultura Clàssica ens aporta una visió que, tot partint del llegat grecollatí, ens duu cap a la nostra realitat i que té sovint com a motor el propi interès dels alumnes per aprofundir en les seves arrels. I és que el concepte de clàssic s’entén no com una cosa estàtica, caduca i ja passada, sinó dinàmica, font i referent continu de nous avenços. En el món clàssic es troben plantejats ja els grans problemes de l’ésser humà. Tenim un enorme deute contret amb el món clàssic en tots els àmbits de la nostra societat.

Cultura Clàssica és el contacte necessari dels alumnes amb el món de les humanitats i de la consideració de l’ésser humà en tota la seva complexitat des d’una perspectiva propera i sensible amb la realitat diversa de l’alumnat. 

La Cultura Clàssica contribueix com a garant de l’esperit crític dins una societat cada cop més mediatitzada i conformista.

És una matèria que té com a objectiu aprendre a fer ciència. És de caire pràctic, es duu a terme a
laboratori.
S’utilitza una metodologia que ajuda a prendre decisions, fomenta la curiositat, exercita la creativitat,
millora la capacitat de paciència, mostra que no hi ha veritats absolutes i fomenta la superació
personal.
Com treballarem?
Fonamentalment en petits equips.
Resolució de problemes.
Enfocament pràctic i sempre connectat amb la realitat.
Realització de projectes de recerca

La matèria d’educació plàstica, visual i audiovisual integra totes les dimensions de la imatge:
plàstica, fotogràfica, cinematogràfica i mediàtica; així com la seva forma, que varia segons els
materials, eines i formats utilitzats. La imatge, que pot ser bidimensional o tridimensional, figurativa
o abstracta, fixa o en moviment, concreta o virtual, duradera o efímera, es mostra a partir de les
diferents tècniques que han anat ampliant els registres de la creació. A tercer curs d’ESO es tracta
d’anar ampliant i aprofundint en les diferents tècniques de creació i d’expressió a través de les
imatges, els mitjans audiovisuals i altres representacions artístiques.
Es tracta d’una matèria de caire eminentment pràctic que vos pot donar una bona formació si vos
agraden els llenguatges artístics i heu pensat en la possibilitat de cursar un Batxillerat Artístic.

Durant el tercer curs d’ESO l’alumnat aprofundeix en el vessant pràctic de l’aprenentatge musical a
partir de la interpretació d’un repertori variat, consolidant tècniques d’interpretació d’instruments
diversos (instrumental Orff, ukelele, etc.) i la creació sonora (edició de so, edició de partitures i
creació audiovisual) sense deixar de banda l’audició activa, que permet incidir en l’anàlisi dels
elements de la música, les peculiaritats dels estils musicals i les societats que els desenvolupen.

La Filosofia es va començar a practicar com un exercici del pensament fa més de dos mil anys a les
places públiques de les ciutats gregues. Amb el debat i l’argumentació filosòfics van néixer la
democràcia i els primers qüestionaments dels prejudicis més antics de la humanitat. Debatre,
argumentar, dialogar i qüestionar són els verbs constitutius de la Filosofia i, per tant, les accions
bàsiques d’una Introducció a la Filosofia. Els i les primeres filòsofes van obrir horitzons mentals
iniciant els camins de la ciència, l’ètica, el dret, la política, l’educació,… Per tant, en una etapa
madurativa on la passivitat o la rebel·lió de l’adolescència comença a manifestar-se plenament és
important que existeixi una formació filosòfica, sense la qual no és possible el progrés humanitzador
i democràtic de la nostra societat. Una introducció a la Filosofia ha de permetre que l’aula es
converteixi en una comunitat de diàleg on es valora el pensament rigorós, crític i respectuós en el
marc pedagògic iniciat per Matthew Lipman (1985) amb el seu programa “Phylosophy for children”,
concretat a casa nostra amb el projecte Filosofia 3/18. Aquest enfocament permet descobrir la
filosofia a partir de la seva utilitat en la vida futura de l’alumnat, a partir de determinades situacions
d’aprenentatge, i afavorir les comprensions dels sabers bàsics a la vida real.

La matèria de Recursos Digitals és una oportunitat única perquè els estudiants aprenguin a
desenvolupar habilitats digitals que els seran útils en la seva vida acadèmica i professional.
A través d’aquesta matèria, l’alumnat explora diferents blocs de coneixements que inclouen la
digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge, la creació i edició de continguts, la comunicació i
difusió d’idees, la ciutadania digital crítica i la seguretat i el pensament computacional.
Els estudiants no només adquiriran habilitats per a treballar en línia de manera efectiva i segura, sinó
que també aprendran a ser ciutadans digitals responsables i crítics.
En definitiva, Recursos Digitals és una matèria que l’alumnat no es pot perdre si vol desenvolupar les
habilitats necessàries per a triomfar en el món digital actual.

L’oferta de la matèria de segona llengua estrangera contribueix de manera directa a la millora de les
destreses lingüístiques, plurilingües i interculturals de l’alumnat. El coneixement de més d’una
llengua estrangera afavoreix la internacionalització i la mobilitat, a més de permetre el descobriment
d’altres cultures, ampliant les perspectives dels alumnes, sobretot al món laboral dins una comunitat
que depèn d’una gran part del turisme internacional, com és el cas de les Illes Balears.
El francès és actualment la cinquena llengua més parlada al món i la segona més estudiada com a
llengua estrangera, després de l’anglès. El nombre de turistes francesos o francòfons (és a dir, de
parla francesa) que visiten les nostres illes és el que més ha crescut durant els darrers anys. Saber
parlar francès significa ser capaç de comunicar-se no només amb habitant de França, Suïssa i
Bèlgica, sinó també de molts països d’Àfrica, Oceania, Àsia i una part del Canadà que el tenen o bé
com a llengua oficial, o bé l’utilitzen com a llengua de comunicació diària. La matèria de francès

inclou també una part de cultura i civilització que no es limitarà només a França, sinó que anirem
descobrint poc a poc altres països i cultures de la Francofonia.
L’objectiu principal és aprendre a comunicar-se en francès, progressant de la comprensió cap a
l’expressió. Els temes tractats són els més propers a l’alumnat i els seus interessos, com ara família,
escola, activitats del temps lliure, cultura… els alumnes sabran expressar-se sobre aquests aspectes i
podran comparar les seves situacions amb les dels joves francòfons. La semblança del francès, com a
llengua romànica, amb el català i el castellà ens permet d’establir paral·leles i també de fer reflexió
sobre les nostres dues llengües oficials.
Cada any demanam la presència d’un auxiliar de conversa, un/a jove de parla francesa que ajuda a
l’alumnat amb l’expressió oral i els transmet elements de la cultura francesa més propera de la seva
edat. També es considera la possibilitat d’organitzar un intercanvi amb algun institut de secundària
de França.
A més a més, els alumnes des de 4t d’ESO poden participar al programa EOIES, que permet obtenir
un certificat de l’Escola oficial d’idiomes preparant i realitzant els exàmens oficials al nostre centre.
La segona llengua estrangera ofereix la continuïtat durant tot l’ensenyament secundari, des del primer
d’ESO fins al segon de batxillerat. L’ensenyament s’inicia de forma ordinària al primer curs. Això no
obstant, els alumnes es poden incorporar a aquests ensenyaments en qualsevol curs posterior, sempre
que n’acreditin els coneixements necessaris. En el cas de francès s’admeten principiants també a 3r
d’ESO, sempre que mostrin bona predisposició i voluntat, ja que la proximitat del francès amb el
castellà i sobretot amb el català permet de progressar ràpidament sobretot quant a la comprensió.

En un món cada vegada més globalitzat, la importància d’una segona llengua estrangera és evident.
Comunicar-se en diferents llengües obre el camí a infinites possibilitats.
La metodologia utilitzada serà eminentment pràctica, ja que la finalitat d’aquesta matèria, és que
l’alumne/a pugui comunicar-se de manera senzilla però eficient en alemany tant oralment com per
escrit. Per arribar a aquest punt, és necessari que l’alumne/a participi activament del seu aprenentatge
i mostri una actitud positiva a l’hora d’enfrontar-se al vocabulari i la gramàtica. La reflexió sobre la
seva llengua materna i d’altres estrangeres serà sempre un bon punt de partida, que facilitarà
l’adquisició de nou vocabulari i estructures.
A més de la llengua, a la matèria d’Alemany com a llengua estrangera s’intentarà transmetre tota la
cultura que aquesta llengua du associada i que no és només la de Alemanya sinó, i no menys
important, la dels països de llengua alemanya Suïssa i Àustria.
S’aconsella començar l’estudi de la llengua alemanya a primer d’ESO, encara que existeix la
possibilitat de començar a un nivell superior sempre que s’aprovi un test de nivell a principi de curs.
A tercer d’ESO es completarà el nivell A1.2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les
Llengües. .Aquesta matèria té continuïtat durant tota l’etapa d’ESO i Batxillerat.

Es fan activitats dirigides al desenvolupament de competències transversals a través de la realització
de projectes significatius per a l’alumnat i de la resolució col·laborativa de problemes, amb l’objecte
de reforçar l’autoestima, la promoció de la salut mitjançant l’activitat física, l’autonomia, la reflexió i
la responsabilitat. En tot cas, les activitats proposades han d’anar dirigides a reforçar els aspectes més
transversals del currículum i ha d’afavorir la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents
sabers.

La matèria de Religió catòlica a l’escola ensenya sobre la fe, permetent dialogar amb altres temes
com la cultura i les ciències. Això ajuda als estudiants a entendre la cultura i el patrimoni del país,
promoure valors com la solidaritat i la responsabilitat, i construir les seves pròpies idees i creences. A
més, el temari de la classe té en compte les metes globals d’educació, com el desenvolupament
sostenible i la ciutadania mundial, i els objectius del Pacte Educatiu Global impulsat per l’església
catòlica. D’aquesta manera, l’ensenyament religiós es manté rellevant en el segle XXI, conservant la
seva essència i fomentant el diàleg entre la fe i la cultura.